Història

Les primeres proves trobades d’activitat humana de l’actual terme municipal són del tercer mil·lenni a.C.(neolític) en forma de destrals i puntes de fletxa de pedra polida. Dins d’aquest període hi ha mostres de cultura megalítica, vers 2500 a.C., com el menhir de Can Camat i el dolmen de petita galeria de Ca la Mort. Han estat trobats a la Font dels Castanyers diversos objectes de voltants de 2000 a.C., entre els quals destaca un vas semiesfèric de fang. Vers el 1500 a.C., bronze final tardà, han sigut trobades restes d’un poblat ibèric a Céllecs amb proves d’haver sigut ampliat i finalment abandonat a la segona meitat del segle II a. C. El primer document que anomena una vil·la de nom Orreos és del 974 i fa referència a uns alous que pertanyien a Sant Cugat del Vallès.

Els primers edificis documentats dins l’actual terme municipal són les capelles de Sant Andreu, preromànica, i de Sant Bartomeu; la primera és de la segona meitat del segle X i en la seva construcció varen ser utilitzats en part fragments de tegulae procedents d’una construcció o enterraments d’època tardo-romana que degué haver-hi a la vora. La capella romànica de Sant Bartomeu fou construïda al segle XI com a capella privada, tot i que està considerat un lloc de culte des d’èpoques prehistòriques.

Els primers documents que parlen de Sant Andreu d’Òrrius de manera indiscutible daten de 1013-1016 i es refereixen als béns que Bernat de Sant Vicenç posseïa  al terme de la parròquia. Aquest  terme comprèn el Priorat de Sant Pere de Clarà, el qual fins a principis del segle XI pertanyia a Sant Cugat del Vallès. A més, gran part de l’actual terme municipal  depenia del castell de la Roca.

L’església primitiva de Sant Pere de Clarà fou edificada pel prevere Baio, documentat al segle IX; no obstant, el primer pergamí que fa referència a Sant Pere de Clarà és del 974.

Després d’un període d’abandonament al segle XIX, al segle següent s’hi va restablir el culte com a capella privada.

A la primera meitat del segle XIII, i probablement per la seva participació en la conquesta de Mallorca, el comte Jaume I i el seu fill Pere atorgaren als homes d’Òrrius el privilegi de no vendre mai els seus habitants o les seves franqueses, restant per tant units a la Corona.

Aquest fet repetidament oblidat ocasionà diversos plets amb els senyors feudals, fins al 1415 en què el rei Ferran I dictà sentència reconeixent definitivament aquells drets. Actualment, la ignorància  d’aquests fets històrics ha portat a la legalització d’un escut municipal en total desacord amb l’escut tradicional, representat en la clau de volta del cor de l’església parroquial.

Es conserva una part de l’església preromànica de Sant Andreu, on varen ser trobades unes dues-centes monedes (diners) comtals de plata. 

L’església actual data de 1571, com consta  en la clau de volta de l’atri, sota el cor, on també hi figuren els noms del síndic i dels dos obrers de l’any. Fou construïda sots la direcció del mestre de cases Joan Salvador, de Mataró.

A part dels edificis esmentats, són dignes de ser visitats els següents, de caràcter privat:

• Can Altafulla, de la parròquia de Sant Andreu d’Òrrius però al terme municipal d’Argentona; edifici del s. XV, però la família documentada al XIII.
• Can Cabanyes, en ruïnes, lloc documentat al s. XI.
• Can Cunill (s. XVII): construcció i ceràmiques molt ben conservades.
• Can Femades, documentat al 1214, edifici actual del s. XVII, a destacar una arcada de pedra del s. XIV, espitlleres i aiguamans esculpit.
• Can Prat, documents del s. XIII, arcades medievals al celler, descavalcador i garita.
• Can Triadó, s. XVII.
• Can Vinyamata, reconstruïda al 1515 i modificada al s. XX amb elements aliens.

Bibliografia

• Arxiu de la Corona d’Aragó, Liber Patrimonii Regi, vol. V, foli 1244; do., Feodorum I Regis Pet. III, pars II, Reg. 1478, foli 165
• Josep M. Roqué Margenat, Òrrius (Maresme) Contribució a la Història del poble, Grup d’Història del Casal, Mataró 1998
• José I. Padilla i Elisenda Vives, Les excavacions a l’església de Sant Andreu (Òrrius), i Anna M. Balaguer i M. Crusafont, Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1983

Resum a càrrec de l’historiador Josep Maria Roqué.